Un estudi xifra per primer cop els costos de fer poc exercici i viure amb massa contaminació, soroll i calor: diari ARA 28/06/2016

Notícies anteriors relacionades:

  • “Més del 40% dels barcelonins conviuen amb nivells de sorolls perjudicials per a la salut”: BTV notícies.cat, 28/05/2014 (excepte error per la nostra part, aquesta informació no consta al web de l’Ajuntament de Barcelona);
  • “Relacionen el soroll a les ciutats amb les morts per malaltia respiratòria”: Diari de Girona, 15/01/2014

Carta resposta a l’article de J.M. Espinàs de diumenge 5/06/2016 “Els sorolls companys de la vida”: El Periódico 8/06/2016

Disponible l’edició en castellà del Dret acústic de Catalunya.
Incorpora les recents novetats legislatives sobre la matèria jurídica del soroll.

Presentació del llibre a l’ICAB (10/03/2016): youtube.com

Encàrrecs i venda per internet a: 

Des de l’ACCCA celebrem la notícia sorgida avui al TN TV3 i felicitem a l’Ajuntament de Girona per aquesta decisió plena de sentit comú: si la gent dorm durant la nit, quin sentit té el repic nocturn dels campanars (excepte el de molestar als que no poden dormir)?

Video (minut 38)

El recent dimitit Alcalde de Girona (Sr. Ballesta), però, va revocar l’ordre de l’anterior (M.H. Sr. C. Puigdemont) que les va fer cessar d’1h a 6h de la nit (menys d’un terç de tot un dia).

Convidem a la lectura d’una opinió objectiva i no afectada per subjectivismes ni prejudicis ni d’una banda ni de l’altra: Les queixes per les campanes són justificades (també la carta publicada al diari EL PUNT-AVUI el 8/03/2014). I potser també ens ajudarà a reflexionar unes cites literàries:
“Animado por aquellas perspectivas, se puso el pijama y apagó la luz. Las campanadas de las doce, dadas en alguna iglesia próxima, dejaron en el silencio una lúgubre resonancia [...]“ (Juegos de la edad tardía, Luis Landero, 1989).
O una més recent (La tierra que pisamos, Jesús Carrasco, 2016):  ”[...] Fuera, al otro lado de las tablas, unos soldados charlan. Suenan campanas por encima de su cabeza, a no mucha distancia. Tañidos sin cadencia que no llaman a misa ni a entierro y que tampoco son de alarma. Como si unos monaguillos estuvieran jugando a colgarse de las sogas del campanario.”

Una tradició!? Probablement, però cal tenir molt en compte el seu origen, tal i com ho explicava Michel Foucault (Vigilar y castigar):
“[...] En las escuelas elementales, el recorte del tiempo se hace cada vez más sutil; las actividades se hallan ceñidas cada vez más por órdenes a las que hay que responder inmediatamente: al último toque de la hora, un alumno hará sonar la campana y a la primera campanada todos los escolares se pondrán de rodillas… [...]”
“[...] El poder se articula directamente sobre el tiempo; asegura su control y garantiza su uso.”
I si aquesta era la funció d’aquesta “tradició cultural”, el context sociocultural del seu origen era el següent :
“[...] la Iglesia fue la única institución racional de la Edad Media. Siendo la única institución racional, era la única institución histórica; sólo ella estaba sujeta a su curso racional de desarrollo susceptible de ser aprehendido por el historiador. La sociedad secular estaba modeada y organizada por la Iglesia y no tenía vida racional propia. La masa de los hombres pertenecía, lo mismo que los pueblos prehistóricos, a la naturaleza más que a la historia. [...]” (Edward H. Carr, ¿Qué es la Historia?)

Ajuntament de Xerta: una manera democràtica d’imposar l’absurd soroll dels campanars durant les hores de descans nocturn. Això ens recorda i fa prendre tot el seu sentit a les paraules de Winston Churchill: “La democràcia és imperfecte, però no s’ha inventat res més”, o bé que: “La democràcia és la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres formes que s’han provat de temps en temps”

Contra la inactivitat en el control i reducció del soroll de les terrasses

La sentència té la seva particularitat i interès en el fet que rebutja, desacredita, el criteri defensat per l’Ajuntament: per avaluar si les terrasses superen o no els límits legals s’han de fer mesuraments sonomètrics durant totes (sic) les nits al llarg d’un any (les nits que plogui també?). Entenem que promitjar 365 valors sonors no té cap mena de sentit, ja que es desfigura la realitat i el grau de les molèsties que són més punyents i perjudicials durant l’estiu, quan les activitats tenen major impacte acústic.
Recordem que la sentència condemna per no actuar, per no fer res en absolut més enllà de donar llicència de terrasses als locals sense contemplar més requisits que l’abonament d’una taxa.
Curiosament, l’Ajuntament no va recórrer la sentència, convertint-se en ferma.

El Periódico de Catalunya, 25/08/2015Soroll del turisme Barcelona

Soroll del turisme

Tertúlia sobre la contaminació acústica a l \”Anem de tarda\”, de RNE 4, de 25/05/2015

http://bcnmes.com/reportaje/ciutat-sonica/

Punts on trobar l’exemplar (gratuït): http://bcnmes.com/puntos/

S’anul·len les llicències de les terrasses de dos locals per l’afectació als drets fonamentals a la intimitat i privacitat domiciliària del veí demandant. Text (rtf 77K)

© 2011 sorolls.org visites des d'agost de 2003 Avís legal