Des de l’ACCCA celebrem la notícia sorgida avui al TN TV3 i felicitem a l’Ajuntament de Girona per aquesta decisió plena de sentit comú: si la gent dorm durant la nit, quin sentit té el repic nocturn dels campanars (excepte el de molestar als que no poden dormir)?

Video (minut 38)

El recent dimitit Alcalde de Girona (Sr. Ballesta), però, va revocar l’ordre de l’anterior (M.H. Sr. C. Puigdemont) que les va fer cessar d’1h a 6h de la nit (menys d’un terç de tot un dia).

Convidem a la lectura d’una opinió objectiva i no afectada per subjectivismes ni prejudicis ni d’una banda ni de l’altra: Les queixes per les campanes són justificades (també la carta publicada al diari EL PUNT-AVUI el 8/03/2014). I potser també ens ajudarà a reflexionar unes cites literàries:
“Animado por aquellas perspectivas, se puso el pijama y apagó la luz. Las campanadas de las doce, dadas en alguna iglesia próxima, dejaron en el silencio una lúgubre resonancia [...]“ (Juegos de la edad tardía, Luis Landero, 1989).
O una més recent (La tierra que pisamos, Jesús Carrasco, 2016):  ”[...] Fuera, al otro lado de las tablas, unos soldados charlan. Suenan campanas por encima de su cabeza, a no mucha distancia. Tañidos sin cadencia que no llaman a misa ni a entierro y que tampoco son de alarma. Como si unos monaguillos estuvieran jugando a colgarse de las sogas del campanario.”

Una tradició!? Probablement, però cal tenir molt en compte el seu origen, tal i com ho explicava Michel Foucault (Vigilar y castigar):
“[...] En las escuelas elementales, el recorte del tiempo se hace cada vez más sutil; las actividades se hallan ceñidas cada vez más por órdenes a las que hay que responder inmediatamente: al último toque de la hora, un alumno hará sonar la campana y a la primera campanada todos los escolares se pondrán de rodillas… [...]”
“[...] El poder se articula directamente sobre el tiempo; asegura su control y garantiza su uso.”
I si aquesta era la funció d’aquesta “tradició cultural”, el context sociocultural del seu origen era el següent :
“[...] la Iglesia fue la única institución racional de la Edad Media. Siendo la única institución racional, era la única institución histórica; sólo ella estaba sujeta a su curso racional de desarrollo susceptible de ser aprehendido por el historiador. La sociedad secular estaba modeada y organizada por la Iglesia y no tenía vida racional propia. La masa de los hombres pertenecía, lo mismo que los pueblos prehistóricos, a la naturaleza más que a la historia. [...]” (Edward H. Carr, ¿Qué es la Historia?)

Ajuntament de Xerta: una manera democràtica d’imposar l’absurd soroll dels campanars durant les hores de descans nocturn. Això ens recorda i fa prendre tot el seu sentit a les paraules de Winston Churchill: “La democràcia és imperfecte, però no s’ha inventat res més”, o bé que: “La democràcia és la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres formes que s’han provat de temps en temps”

Contra la inactivitat en el control i reducció del soroll de les terrasses

La sentència té la seva particularitat i interès en el fet que rebutja, desacredita, el criteri defensat per l’Ajuntament: per avaluar si les terrasses superen o no els límits legals s’han de fer mesuraments sonomètrics durant totes (sic) les nits al llarg d’un any (les nits que plogui també?). Entenem que promitjar 365 valors sonors no té cap mena de sentit, ja que es desfigura la realitat i el grau de les molèsties que són més punyents i perjudicials durant l’estiu, quan les activitats tenen major impacte acústic.
Recordem que la sentència condemna per no actuar, per no fer res en absolut més enllà de donar llicència de terrasses als locals sense contemplar més requisits que l’abonament d’una taxa.
Curiosament, l’Ajuntament no va recórrer la sentència, convertint-se en ferma.

El Periódico de Catalunya, 25/08/2015Soroll del turisme Barcelona

Soroll del turisme

Tertúlia sobre la contaminació acústica a l \”Anem de tarda\”, de RNE 4, de 25/05/2015

http://bcnmes.com/reportaje/ciutat-sonica/

Punts on trobar l’exemplar (gratuït): http://bcnmes.com/puntos/

S’anul·len les llicències de les terrasses de dos locals per l’afectació als drets fonamentals a la intimitat i privacitat domiciliària del veí demandant. Text (rtf 77K)

Cadena Ser Catalunya 7/10/2014

Dret acústic de CatalunyaDret acústic de Catalunya” Una obra jurídica integral sobre la contaminació acústica, si bé amenitzada amb exemples extrets de l’experiència professional de l’autor i de la premsa, amb la pretensió de ser pràctica per a la resolució de conflictes veïnals provocats per sorolls i vibracions.

PRÒLEG (arxiu pdf 76K) a càrrec de l’editora.

Presentacions: als mitjans, Matins en xarxa (28/04/2014); a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (22/05/2014); Llibreria Alibri (11/06/2014).
Presentació de l’edició en castellà (ICAB, 10/03/2016): youtube.com

Encàrrecs i venda per internet a: www.deguardia.cat i també a les llibreries La Jurídica (Via Augusta, 42, BCN),  Alibri (c. Balmes, 26, BCN),  Atelier (c. Mallorca, 272, BCN, i Via Laitena, 12, BCN), Geli (c. Argenteria, 18, GIRONA) i La Capona (c. Gasòmetre, 41-43, TARRAGONA).

Feia gairebé un any que no fèiem cap més referència a aquesta entrada, però avui (21 de juny de 2016) ens ho ha recordat la notícia que sorgeix al Periódico de Catalunya: Un helicòpter comercial desperta Barcelona

“La meva ciutat ja no és la Barcelona sorollosa d’avui, que intenta ser optimista, la ciutat esventrada”. Montserrat ROIG, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991)

“El dret al descans”, LV, 16/08/2014: “Molts carrers de Barcelona estan plens d’un missatge de l’Ajuntament que diu el següent: “Ssssplau gràcies per deixar-me descansar”. Doncs sí, es veu que ara hem de donar les gràcies a la gent que va de marxa perquè ens deixin descansar. Es veu que, segons l’Ajuntament, el fet de poder descansar a casa teva no és un dret, és una concessió que hem de demanar i agrair a la gent que es pensa que el carrer és seu… i amb aquests missatges no és d’estranyar que s’ho pensin! Els ciutadans de Barcelona no ens mereixem aquest tracte per part de les autoritats municipals.”
Barcelona y el turismo“, LV 18/08/2014
Turisme desmesurat“, LV 19/08/2014
La mirada que aplasta, Revista Arcadia.com, 19/08/2014
Els veïns de la Barceloneta, en contra dels apartaments turístics, Notícies TV3 20/08/2014
L’estiu també és per descansar“, EP 22/08/2014
Los lectores condenan el turismo masivo en Barcelona por las molestias que ocasiona, LV 25/08/2014
La Barceloneta“, LV  26/08/2014
Turisme a Ciutat Vella“, LV  26/08/2014
Barcelona no està en venda, FAVB  26/08/2014
L’home que es passejava despullat per Barcelona, Núvol  27/08/2014
EP 30/08/2014: El ‘no’ de la Barceloneta al turisme massiu mobilitza altres barris, “Barcelona com Manhattan“, “Barcelona, ciutat segrestada a l’estiu
El problema del Turismo, El País 17/09/2014
Descanso, una utopía“, LV 19/09/2014
Festes de la Mercè“, LV 24/09/2014
Una nova Rambla de consum i festa al Paral·lel“, EP 21/11/2014
La reputación de Barcelona es emocional y poco racional“, LV 25/11/2014
La vida a Barcelona és apassionant, però cada vegada de menys qualitat“, EP 29/12/2014
Obres al Poble-sec“, EP 7/02/2015
Recuperem la identitat de la ciutat“, “Aquest descontrol perjudica la convivència“, EP 23/02/2015
Barcelona: capital mundial dels servents“, EP 4/03/2015
La vida més fàcil per al visitant i més difícil per al ciutadà“, EP 3/05/2015
No és aquesta una ciutat per viure“, EP 1/06/2015
“Quo Vadis Barcelona?” (www.nuvol.com/noticies/quo-vadis-barcelona/), Núvol 11/06/2015
Barcelona y el turismo“, LV 19/07/2015

© 2011 sorolls.org visites des d'agost de 2003 Avís legal