Feia gairebé un any que no fèiem cap més referència a aquesta entrada, però avui (21 de juny de 2016) ens ho ha recordat la notícia que sorgeix al Periódico de Catalunya: Un helicòpter comercial desperta Barcelona

“La meva ciutat ja no és la Barcelona sorollosa d’avui, que intenta ser optimista, la ciutat esventrada”. Montserrat ROIG, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991)

“El dret al descans”, LV, 16/08/2014: “Molts carrers de Barcelona estan plens d’un missatge de l’Ajuntament que diu el següent: “Ssssplau gràcies per deixar-me descansar”. Doncs sí, es veu que ara hem de donar les gràcies a la gent que va de marxa perquè ens deixin descansar. Es veu que, segons l’Ajuntament, el fet de poder descansar a casa teva no és un dret, és una concessió que hem de demanar i agrair a la gent que es pensa que el carrer és seu… i amb aquests missatges no és d’estranyar que s’ho pensin! Els ciutadans de Barcelona no ens mereixem aquest tracte per part de les autoritats municipals.”
Barcelona y el turismo“, LV 18/08/2014
Turisme desmesurat“, LV 19/08/2014
La mirada que aplasta, Revista Arcadia.com, 19/08/2014
Els veïns de la Barceloneta, en contra dels apartaments turístics, Notícies TV3 20/08/2014
L’estiu també és per descansar“, EP 22/08/2014
Los lectores condenan el turismo masivo en Barcelona por las molestias que ocasiona, LV 25/08/2014
La Barceloneta“, LV  26/08/2014
Turisme a Ciutat Vella“, LV  26/08/2014
Barcelona no està en venda, FAVB  26/08/2014
L’home que es passejava despullat per Barcelona, Núvol  27/08/2014
EP 30/08/2014: El ‘no’ de la Barceloneta al turisme massiu mobilitza altres barris, “Barcelona com Manhattan“, “Barcelona, ciutat segrestada a l’estiu
El problema del Turismo, El País 17/09/2014
Descanso, una utopía“, LV 19/09/2014
Festes de la Mercè“, LV 24/09/2014
Una nova Rambla de consum i festa al Paral·lel“, EP 21/11/2014
La reputación de Barcelona es emocional y poco racional“, LV 25/11/2014
La vida a Barcelona és apassionant, però cada vegada de menys qualitat“, EP 29/12/2014
Obres al Poble-sec“, EP 7/02/2015
Recuperem la identitat de la ciutat“, “Aquest descontrol perjudica la convivència“, EP 23/02/2015
Barcelona: capital mundial dels servents“, EP 4/03/2015
La vida més fàcil per al visitant i més difícil per al ciutadà“, EP 3/05/2015
No és aquesta una ciutat per viure“, EP 1/06/2015
“Quo Vadis Barcelona?” (www.nuvol.com/noticies/quo-vadis-barcelona/), Núvol 11/06/2015
Barcelona y el turismo“, LV 19/07/2015

El Punt-Avui, 8/03/2014

Respecte dels campanars, la Junta de l’ACCCA ha pres l’acord de MANIFESTAR el següent:
No som contraris ni a les campanes ni als seus repics. El so de les campanes és una forma d’expressió cultural en la nostra societat. Ara bé, no estem d’acord que els campanars (que, no cal oblidar, tenen una arrel religiosa) siguin utilitzats les 24h del dia com a rellotges per a recordar cada 15 minuts l’hora, molt més en els casos que amb això es produeixin molèsties o bé es perjudiqui la salut.
Utilitzar un campanar com a rellotge no forma part de la seva tradició històrica (religiosa i rural), sinó que es fonamenta en l’electricitat, tal com és disposar un temporitzador electrònic al campanar per a fer-lo repicar cada hora i quart. Als albors del s. XXI, en societats ja plenament tecnificades, el repic d’un campanar fora del que és el seu ús típicament ancestral (religiós i rural) i per assenyalar hores i quarts és un irracional i absurd anacronisme sense cap fonament.

El Periódico de Catalunya, 29/11/2013

Divendres, 29 de novembre del 2013 Rafel Oriol (Barcelona)
En el cas de la pianista absolta per contaminació acústica, he vist atònit com ha estat tractada la persona que ha patit el soroll. I dic soroll perquè, encara que sigui música de piano, en l’època dels fets l’acusada era estudiant, no concertista, i això significa una escala musical rere l’altra, repeticions durant hores i hores. El piano té una gamma de so que va dels 40 als 100 decibels, molt a prop del nivell del dolor. El soroll que es percep depèn molt del sistema de propagació: per l’aire, a través d’escletxes, per sota de les portes… El mitjà farà de filtre i a les nostres oïdes només hi arribaran un parell o tres de notes molt altes i el rumor de les altres, convertint l’audició en un turment de gota malaia. En aquest punt, la denúncia és la solució més suau que et ve al cap per no elegir-ne altres de més expeditives.

La Vanguardia, 29/11/2013

Amb referència a la carta “Judici a una pianista” (28/XI/2013), volem desmentir que l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) hagi tingut res a veure amb el cas de la pianista de Puigcerdà jutjada per l’Audiència de Girona.
En aquest sentit, l’ACCCA va deixar molt clara la seva posició: el so d’un piano o de qualsevol altre instrument musical o de qualsevol altra activitat humana es converteix en soroll en tant que resulti molest o no desitjat i que per la seva persistència o intensitat pugui fer perdre els nervis i la paciència a la persona més temperada. Ara bé, tampoc no estem d’acord amb encausar penalment aquell cas, ja que no és el recurs legal més pertinent ni més idoni per a la seva resolució.
Aquests casos, en darrera instància, s’han de tramitar per la via de l’acord entre les parts o bé, en el seu defecte, per la via judicial (civil, subratllem) per les immissions il·lícites que poden suposar.

© 2011 sorolls.org Avís legal