El passat divendres 18 de novembre de 2016 s’atorgaren els premis “Silenci i Qualitat de Vida” en la seva 1a edició. Dins del context definit per la presentació-intruducció dels premis, el jurat va decidir atorgar-lo al Psicòleg Sr. Tomàs Navarro, pel desenvolupament del seu article “Pánico al silencio“.

En aquest sentit, també són de lectura molt recomanables l’edició del passat 29/09/2016 del programa de TVE1 “Desafía tu mente”: “Los efectos del silencio en el cerebro“, i les cartes publicades al Periódico de Catalunya “El soroll, una droga” (7/11/2016) i “Hemos olvidado la importancia del silencio” (21/11/2016).

De la ponència que va realitzar el premiat en l’acte d’atorgament volem destacar públicament el comentari que la seva filla amb 6 anys d’edat li va fer un cop que varen venir a Barcelona (en Tomàs Navarro i família resideixen en un tranquil i silenciós poblet de la Cerdanya, excepte el cap de setmana, quan “aterren” els turistes/visitants sorollosos): “Papà, com pot ser feliç aquesta gent amb tant de soroll?” El soroll és un factor estressant que obre la “caixa de Pandora” (en paraules del psicòleg Tomàs Navarro) de les enfermetats psíquiques i fisiològiques més variades i insospitades, apart de la infelicitat i l’agressivitat que comporta.

Un interessantíssim estudi (pdf 3.25MB) de la criminòloga Estefanía Fortes

Cadena SER 17/10/2016 + Cadena SER 10/11/2016

És la multa més elevada que l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica ha vist en els 18 anys d’existència Diari de Girona 13/07/2016

 

L’ACCCA celebra enormement que enguany (segons notícia d’El Periódico de Catalunya, de 12/03/2016), pel motiu que sigui, no se celebri la concentració d’una marca nordamericana de motocicletes que res tenen a veure amb la nostra cultura de la mobilitat i que ha suposat d’ençà l’any 2009 l’immerescut càstig de contaminació acústica i atmosfèrica durant 3 dies (i 3 nits) a la ciutadania ja prou turmentada pel Consistori barcelonès, que ha aconseguit convertir el Poble Sec i part de Sants-Montjuïc en la veritable deixallaria acústica de Barcelona (Picknic Elektronic, concerts de la Mercè, la cursa de diumenge sí diumenge també, base d’ambulàncies a l’Av. de la Guàrdia Urbana i al CAP del c. Manso, Sònar de dia, etc, etc).
Convidem a la lectura de la carta publicada al El Periódico de Catalunya, 3/08/2015

Un estudi xifra per primer cop els costos de fer poc exercici i viure amb massa contaminació, soroll i calor: diari ARA 28/06/2016

Notícies anteriors relacionades:

  • “Més del 40% dels barcelonins conviuen amb nivells de sorolls perjudicials per a la salut”: BTV notícies.cat, 28/05/2014 (excepte error per la nostra part, aquesta informació no consta al web de l’Ajuntament de Barcelona);
  • “Relacionen el soroll a les ciutats amb les morts per malaltia respiratòria”: Diari de Girona, 15/01/2014

Carta resposta a l’article de J.M. Espinàs de diumenge 5/06/2016 “Els sorolls companys de la vida”: El Periódico 8/06/2016

La Vanguardia, 15/03/2016

Disponible l’edició en castellà del Dret acústic de Catalunya.
Incorpora les recents novetats legislatives sobre la matèria jurídica del soroll.

Presentació del llibre a l’ICAB (10/03/2016): youtube.com

Encàrrecs i venda per internet a: 

Des de l’ACCCA celebrem la notícia sorgida avui al TN TV3 i felicitem a l’Ajuntament de Girona per aquesta decisió plena de sentit comú: si la gent dorm durant la nit, quin sentit té el repic nocturn dels campanars (excepte el de molestar als que no poden dormir)?

Video (minut 38)

El recent dimitit Alcalde de Girona (Sr. Ballesta), però, va revocar l’ordre de l’anterior (M.H. Sr. C. Puigdemont) que les va fer cessar d’1h a 6h de la nit (menys d’un terç de tot un dia).

Convidem a la lectura d’una opinió objectiva i no afectada per subjectivismes ni prejudicis ni d’una banda ni de l’altra: Les queixes per les campanes són justificades (també la carta publicada al diari EL PUNT-AVUI el 8/03/2014). I potser també ens ajudarà a reflexionar unes cites literàries:
“Animado por aquellas perspectivas, se puso el pijama y apagó la luz. Las campanadas de las doce, dadas en alguna iglesia próxima, dejaron en el silencio una lúgubre resonancia [...]“ (Juegos de la edad tardía, Luis Landero, 1989).
O una més recent (La tierra que pisamos, Jesús Carrasco, 2016):  ”[...] Fuera, al otro lado de las tablas, unos soldados charlan. Suenan campanas por encima de su cabeza, a no mucha distancia. Tañidos sin cadencia que no llaman a misa ni a entierro y que tampoco son de alarma. Como si unos monaguillos estuvieran jugando a colgarse de las sogas del campanario.”

Ajuntament de Xerta: una manera democràtica d’imposar l’absurd soroll dels campanars durant les hores de descans nocturn. Això ens recorda i fa prendre tot el seu sentit a les paraules de Winston Churchill: “La democràcia és imperfecte, però no s’ha inventat res més”, o bé que: “La democràcia és la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres formes que s’han provat de temps en temps”

© 2011 sorolls.org visites des d'agost de 2003 Avís legal