Josep Portella Coll

Publicidad

Fa unes setmanes vaig escriure una elegia a les noves campanes de Santa Eulàlia. Quina millor promoció de la restauració del temple hi pot haver? Una bona repicada de campana. La vaig escriure en aquesta mateixa columna on ara em desdiré. Llavors, les campanes eren una novetat després de tants anys en silenci, el seu so es descobria amable, únic, antic. El poble escoltava la melodia del dang-dang no diré que amb devoció, però sí amb una certa emoció. Alaior és un poble antic, té més de 700 anys. L’ombra del campanar és com un rellotge que marca el casc antic. El so de les campanes ompl els dies del temps que passa, del temps que corre, de la vida que s‘escola per entre els dits com l’arena de la platja. Era la novetat, el bon gust de l’àpat que podem provar només en dies assenyalats. Això era fa un mes. Avui ja no és igual. El so de les campanes s’ha convertit en un ding-dong rutinari, ha perdut aquella poesia dels primers dies. Campana va, campana ve, tot el dia igual. El que ens semblava un element cultural dels temps antics, ara em sembla un símbol de presència potser massa sorollosa. Desconec si passaria una inspecció acústica. Tot el dia ding-dong, i així fins que es fa gran nit. En ocasions, les campanes em desvetllen quan ja he entrat en la fase delta del somni. Les meves ones cerebrals s’han tornat amples i lentes, com el batec del cor i el ritme respiratori, estic entrant en la fase dels somnis i, crac!, campana sobre campana, ulls oberts com a plats, i tornar a començar. I nosaltres res!, que estam en la segona circumferència en el radi d’influència campanar. Ara pens en n’Arcadi Gomila, que viu davall ses campanes de l’església. Com deu estar! Jo ja el veig, qualque matí, que es passeja amb cara de no haver dormit, ulls feixucs, celles caigudes, cap baix-cap baix. He sentit a dir que ja hi ha gent que replega firmes per demanar que es davalli el so de les campanes, o que almenys es limiti l’horari de repicar-les. Pensem que prest serem a l’estiu i que les cases tindrem les finestres obertes, serà com si tinguem el campanar dintre del menjador. Tot serà que la comunitat musulmana d’Alaior es faci una torre per a cantar les hores amb la mateixa potència. Bep, millor que no donis idees.