|
|
| El dret a la
tranquil.litat (Toni ROCA) | |
I em penso que per molts anys, malgrat
tot, torna un clàssic de la nostra vida quotidiana i de
cada dia: la remor, els insuportables sorolls de tota
mena que assoten amb crueltat, avarícia i dramatisme el
normal (que és poc normal, la veritat) esdevenir de la
vida, mentre la fúria i el brogit, l´escàndol, les olors
insuportables i la festa al carrer en perpètua sessió
contínua (també a l'hivern, també a l'hivern, cal no
oblidar-ho) i fins que aguanti el cos (que és fort i
sembla no tenir límits ni fi probable).
I torna
aquest clàssic perquè dies passat la federació
d´associacions de veïns de les Pitiüses, que aplega al
voltant de 6.000 associats, s´organitzaren en assemblea
general per parlar del tema. I que l´aplec fos a
l´hivern, lluny, però només en teoria, de l´esgarrifós
espectacle estiuenc, és oportú. Ara, al desembre de
pluges, freds i altres humitats, és el moment precís per
a presentar tota una llarga llista de queixes, protestes
i justíssimes reivindicacions, i, ateses les
circumstàncies, aprofitar l´avinentesa i passar la
notícia, el plor i l´exigència, tot a la vegada, a les
administracions autonòmica, municipal i central, que, a
partir d´ara mateix, tenen temps i possibilitats de
tornar a fer humana la vida a l´illa. Quasi tot fa mal
olor, la disbauxa il.legal n´és viva i rotunda, la remor
arriba a límits d´angoixa. Sí, el dret a la
tranquil.litat.
|
|
| |
  |
Diario de Ibiza es
un producto de Editorial Prensa
Ibérica.
Queda terminantemente prohibida la
reproducción total o parcial de los contenidos ofrecidos a
través de este medio, salvo autorización expresa de Diario de
Ibiza
|
| | |
|
