volver a la homevolvver a la homePlaça Regomir, 3, pral. 1a.
08002 Barcelona
Tels. 93 319 53 46
        656 39 82 24
     accca@sorolls.org

Quiénes somos

Estatutos

Junta Directiva

Novedades

Asociarse

 


Se encuentra en... ASESORÍA JURÍDICA documentos

 

 

Asesoría Técnica Acústica    Gabinete Psicològico   Consulta Médica

Asesoría Jurídica volver a Asesoría Jurídica


El ruido es una de las manifestaciones
de agresión al medio ambiente y a la
salud de las personas

(sentencia del Tribunal Supremo,
de 24 de febrero de 2003,
Sala Segunda (Penal) Caso Chapó)


Documentos

Consultas

 

*la miserable artimaña de la empresa para intentar apartar del caso al abogado de los vecinos

 

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCION SEGONA

 

Recurs d’apel·lació núm 61/2007
Part apel·lant: INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS S.L.
Parts Apel·lades: AJUNTAMENT DE BARCELONA, I I F

SENTENCIA Núm.760

Magistrats:
Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles
Il·lma. Sra. Núria Clèries Nerin
Il·lma. Sra. Pilar Rovira del Canto
Il·lm. Sr. Javier Aguayo Mejía
Il·lm. Sr. Joaquin Herrero Muñoz-Cobo
Il·lm. Sr. Jordi Morató-Aragonés Pàmies

Barcelona, 30 de juliol de 2007

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Adminitrativa de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha constituït per resoldre el recurs d’apel·lació núm. 61/2007, el qual va ser interposat per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L. representat pel procurador Sr.MIQUEL PUIG-SERRA SANTACANA, i assistit de Lletrat, contra L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, representat pel procurador Sr. CARLES ARCAS HERNANDEZ i defensat pel lletrat. Són codemandats ICR i FVBL, representat pel procurador Sr. VICTOR DE DANIEL CARRASCO-ARAGAY, i defensat per lletrat. Així mateix hi ha estat part el Ministeri Fiscal.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el rei

Hi ha actuat com a ponent la magistrada Il·lma Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- La Sentència objecte d’apel·lació, de data 1 de març de 2007, conté la part dispositiva del tenor següent:

“DECIDEIXO: Desestimar el recurs interposat per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L. contra “la actuación de Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho en resolución de fecha 9.10.2006”.

SEGON.- Contra la resolució esmentada es va interposar un recurs d’apel·lació, que va ser admès pel Jutjat d’instància, que va trametre les actuacions a aquest Tribunal, previ emplaçament de les parts, les quals s’hi van personar en el termini legal i en la forma escaient.

TERCER.- Tramitada l’apel·lació, finalment es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, les quals van tenir lloc el dia 23 de juliol de 2007.

QUART.- En la substanciació d’aquest procediment s’han observat i complert les prescripcions legals.


FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La representació processal de la societat “Instituto Europeo de Finanzas, S.L.” va formular d’acord amb el procediment especial de defensa jurisdiccional dels drets fonamentals i llibertats públiques, previst a l’article 114 i s. de la Llei Jurisdiccional, un recurs contra “la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho, en resolución de fecha 9 de octubre de 2006”. Al·legava com a drets vulnerats el dret a la integritat moral, al honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (art. 15 i 18 CE), el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE) i el principi de legalitat en matèria infractora (art. 25 CE) a més del dret a la igualtat (art. 10 i 14 CE).

Els fets que van motivar la resolució administrativa va ser el cessament, a causa del soroll, de l’activitat del local de cafeteria-bar que l’actora desplegava al carrer Muntaner núm. 82.

Per sentència dictada el día 1 de març de 2007 es va desestimar el recurs.

Contra aquesta sentència la societat recurrent formula un recurs d’apel·lació per manca de congruencia de la Sentència i per vulneració de l’article 24 CE. També mostra la seva disconformitat en el contingut de diversos fonaments de dret de la sentència que s’exposen en el tercer fonament.

SEGON.- En primer lloc, l’actora considera que la Sentència s’ha de revocar per incongruencia, atès que recull manifestacions errònies referents a les medicions acústiques tant referents als instruments utilitzats, com al procediment amb què es van fer.

No s’aprecia incongruencia en la Sentència, la qual respon a tots els punts exposats en l’escrit de demanda. El recurrent, quan al·lega incongruència en la Sentència, en realitat el que exposa és la seva disconformitat com l’Administració va procedir i va valorar les proves sonomètriques realitzades i com el jutjador d’instància ha valorat els fets que es desprenen de l’expedient administratiu.

Ara bé, ens trobem davant d’un procediment especial que té per objecte, com recull explícitament l’art. 114 de la Llei Jurisdiccional, la protecció dels drets i llibertats previstos en l’art. 53.2CE. Aquest procediment guiat pels principis de preferencia i sumarietat té limitat el seu objecte i les seves pretensions. El procediment seguit només té per objecte examinar si un acte de l’Administració conculca algun dret fonamental, i les qüestions al·legades per la recurrent són d’estricta legalitat ordinària. En cap cas el recurrent indica quin dret fonamental se li ha vulnerat, raó per la qual no pot prosperar el recurs interposat.

TERCER.- Entrant ja en el fons de la Sentència, el recurrent entèn en primer lloc, que s’ha vulnerat l’article 24.1 CE per haver-se adoptat una mesura cautelar (adoptada el 24 de març de 2006) i omès el tràmit d’audiència: “al haberse acordado la clausura temporal sin haberse informada de los hechos imputados”

Com bé indica la Sentència d’instància la clausura provisional de l’activitat no és objecte d’aquest recurs, atès que el recurrent havia interposat un recurs prèviament davant del Jutjat Contenciós núm. 4 de Barcelona contra aquesta resolució i, per tant, el recurs “s’haurà de limitar en tot cas a les actuacions posteriors a aquesta resolució, això es, al manteniment de la suspensió i el precinte de l’activitat després que l’actora hagués presentat la documentació i les succesives peticions d’aixecament de la mateixa, doncs la mida de suspensió en si mateixa està bé en situació de litispendència si el procés esmentat no ha finalitzat, bé en situació de cosa jutjada si ja s’ha dictat sentència ferma”. Aquest Tribunal ha tingut coneixement que el 24 de maig de 2006 el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 en el procediment núm. 195/2006 ha dictat una interlocutòria en que té per desistida “Instituto Europeo de Finanzas, S.L.” dels recurs abans esmentat.

És bó recordar que el procediment que ens ocupa s’inicia amb l’escrit d’interposició en què es recorre contra “la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho de fecha 9 de octubre de 2006” i, per tant, no troba encaix en aquest procediment l’examen d’una actuació realitzada en motiu del compliment d’una resolució dictada el 24 de març de 2006.

QUART.- En segon lloc, el recurrent impugna la Sentència al·legant, per una banda, que existeix una inactivitat administrativa i, per altra, mostra el seu desacord amb l’apreciació de l’existència d’un acte tràmit: la resolució de 9 d’octubre de 2006.

Coincidim amb l’apreciació que fa el magistrat d’instància que “hi ha una notable confusió en l’objecte del procés, doncs s’inicia l’escrit d’interposició amb un plantejament contradictori en què s’impugna simultàniament una inactivitat material i alhora una via de fet”. Del simple examen dels fets que han succeït en la tramitació administrativa i exposats en el relat de fets provats de la Sentència, es conclou que no es pot parlar de inactivitat administrativa ni tampoc de via de fet. Per altra banda, la resolució de 9 d’octubre de 2006, que en realitat és un informe de la lletrada del Departament de Llicències del Districte de l’Eixample, ha de tenir la consideració d’acte tràmit, atès que no decideix directa o indirectament sobre el fons de l’assumpte, determina la impossibilitat de continuar el procediment, ni produeix indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims (art. 25 LJCA).

Ens trobem davant d’un procediment especial que té el seu objecte limitat al coneixement d’una possible vulneració dels drets fonamentals de la persona i no, davant d’un procediment de revisió de posibles vicis de legalitat ordinària, i la recurrent malgrat l’extens relat del recurs, ni tan sols ha exposat quin és el possible dret fonamental vulnerat.

CINQUÈ.- Per últim i sota el títol de principi d’igualtat exposa que la Sentència d’instància no recull “el hecho probado de que, la vecina infringe la normativa urbanística, según el anexo I del Decret 259/2003 de 21 de noviembre sobre requisitos mínimos de habitabilidad en los edificios de viviendas y en la cédula de habitabilidad…” un cop més la lletrada, a banda de no argumentar en què consisteix la vulneració del principi d’igualtat, exposa temes que són qüestions de legalitat ordinària.

Per totes les raons exposades, el recurs ha d’ésser desestimat.

SISÈ.- Segons disposa l’article 139 de la Llei Jurisdiccional, correspon imposar el pagament de les costes processals a la part que ha vist desestimades totes les seves pretensions.

Vistos els articles esmentats i la resta d’aplicació general i pertinent,

DECIDIM

1r. Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència núm. 77/2007 d’1 de març de 2007, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona.

2n. Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma legal i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions principals.

Aquesta és la nostra Sentencia que pronuncien, manem i signem.

 



JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU 12 BARCELONA
RDA. UNIVERSITAT, 18, 8ª. PLANTA
08007 BARCELONA


Recurs d'empara ordinari-drets fonamentals 617/2006 Secció: 2A
Part actora: INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS S.L.
Representant de la part actora: MIQUEL PUIG SERRA SANTACANA
Part demandada: AJUNTAMENT DE BARCELONA, I. C.R., F. V. DE B. L. I COMUNITATS PROPIETARIS CARRER MUNTANER, número 78, 80 i 84
Representant de la part demandada:

SENTENCIA Nº 77/2007


Barcelona, 1 de març de 2007
Eduard Paricio i Rallo, Magistrat Jutge del Jutjat Contenciós Administratiu nº 12 de la província de Barcelona, he vist el recurs promogut per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS, S.L., contra L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.

ANTECEDENTS

PRIMER.- El dia 27 d'octubre de 2006 va tenir entrada en aquest Jutjat l'escrit d'interposició d'aquest recurs plantejat d'acord amb el procediment especial de defensa jurisdiccional dels drets fonamentals i llibertats públiques previst a l'article 114 i subsegüents de la Llei jurisdiccional. Hom esmenta com drets fonamentals infringits el dret de la integritat moral, a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (articles 15 i 48 CE), la protecció judicial de drets sense indefensió (article 24 CE) i principi de legalitat en matèria infractora, en el sentit que ningú no pot ser condemnat per infraccions o sancions que no constitueixen prèviament infracció (article 25.1 CE), a més del dret a la igualtat (article 10 i 14 CE).
Un cop admès el recurs es va reclamar l'expedient administratiu. En data 11 de desembre de 2006 la recurrent va formular demanda mitjançant la qual va demanar sentencia que anul·li la resolució que és l'objecte d'aquest recurs i declari l'aixecament de la mida cautelar que afecta l'activitat per entendre-la desproporcionada i inadequada, i ordeni l'adopció de las mides adients per a la pràctica immediata d'una nova medició amb totes les garanties que reflexi el grau d'aïllament acústic del local. L'actora fonamenta el recurs en els següents arguments: A/ La vulneració del dret de defensa, doncs la suspensió acordada en el seu moment constitueix una sanció de pla, amb infracció de bloc de les garanties inherents al règim sancionador, com ara el dret de defensa i la presumpció d'innocència, i la impossibilitat d'efectuar al·legacions respecte la medició duta a terme al març de 2006; B/ La vulneració del dret a la igualtat, per no haver clausurat l'Ajuntament altres activitats que incompleixen les condicions de la llicència; C/ La vulneració del dret a la legalitat sancionadora, essent així que resultaria aplicable al cas de la Llei 16/2002 que qualifica els excessos de soroll comprovats com una infracció lleu en no superar·se el màxim de cinc unitats; D/ La manca de fonaments, idoneïtat i proporcionalitat del manteniment de la clausura un cop efectuades les obres d'insonorització; E/ Les incorreccions imputables a l'amidament dut a terme el 10 de març de 2006, doncs l'aparell utilitzat no te un rang idoni als sons q'es van constatar, ni el micròfon és l'adient, ni tampoc era correcta la col·locació del mateix al dormitori, ni s'ha tingut en compte el soroll ambiental.

SEGON.- El Ministeri Fiscal va informar tot demanant la desestimació d'aquest recurs atès que no es pot constatar la infracció dels drets fonamentals al·legats. Així mateix, les codemandades i l'administració demandada van formular al·legacions en les que, desprès d'invocar els fonaments que van entendre escaients a llur dret, van sol·licitar la desestimació d'aquest recurs i la confirmació de la resolució impugnada. Acte seguit es va obrir la fase probatòria, i es va admetre i practicat la sol·licitada per l'actora i la codemandada, amb el resultat que figura a les actuacions, desprès del que el procés va quedar vist per dentència.

TERCER.- En la tramitació d'aquestes actuacions s'han acomplert les prescripcions legals.


FETS PROVATS

ÚNIC.- De la documentació que integra l'expedient administratiu, i la que ha estat aportada per les parts, es desprèn els següents fets, que es tenen per provats:
-En data 28 de juliol de 2005, el gerent del Districte de l'Eixample de Barcelona va ordenar el cessament de l'activitat de la cafeteria-bar amb zona de reunions i zona lúdica de "paint ball" que l'actora desplega al carrer Muntaner, nº 82, tot atorgant el termini de dos mesos per tal de demanar la llicència municipal o presentar la comunicació inicial corresponent a l'activitat. L'actora va impugnar l'anterior resolució davant el Jutjat contenciós administratiu nº 8 de Barcelona.
-En data 15 de setembre, hom va disposar el precinte del local pel dia 22 de setembre, i posteriorment pel dia 28 d'octubre.
-En data 18 d'octubre de 2005 el gerent del Districte va concedir a la recurrent llicència ambiental per l'activitat de saló de jocs esportius i bar amb restauració mixta menor amb la condició de complir les mides correctores que s'estableixen i que caldrà acreditar en el moment de control inicial, i obligació d'iniciar les activitats en el termini d'un any.
-En data 17 de febrer de 2006 l'entitat "Strengths" va dur a terme la petició de l'Ajuntament de Barcelona amidament acústic de l'activitat des de l'habitatge situat al carrer Muntaner nº 80, entresòl 2ª, amb el resultat que majoritàriament els resultats estaven per sota del rang de l'equip utilitzat, és a dir 20 dBA.
-Consta un altre amidament efectuat per la mateixa entitat en data 10 de març de 2006, amb el resultat de 36'3 dBA al menjador, per sobre del nivell guia que defineix l'ordenança municipal que és de 35 dBA amb un nivell de fons constat de 23'4 dBA. Alhora, es va constatar un nivell de 33' dBA al dormitori en període nocturn, per sobre del valor guia establert a l'ordenança, que és de 30 dBA.
-En data 24 de març de 2006, el gerent del districte va disposar novament el cessament de l'activitat, amb advertiment d'execució subsidiària el dia 31. Una ordre de cessament acompanyada del requeriment d'adopció de determinades mides correctores i l'aportació de la documentació justificativa que s'esmenta, L'actora va impugnar l'anterior resolució davant el Jutjat Contenciós Administratiu nº 4 de Barcelona.
-En data 10 d'abril l'actora va aportar un projecte d'insonorització dut a terme, tot demanant l'aixecament de l'ordre de suspensió i la realització de les mides sonomètriques corresponents per comprovar l'insonorització.
-En data 12 d'abril de 2006 l'actora va demanar q'es deixés sense efecte l'ordre de cessament de l'activitat i el precinte del local. Hom va acompanyar a l'anterior sol·licitud un estudi acústic sobre les actuacions a realitzar elaborat pel Sr. Esteban Elias Oller en data 10 d'abril de 2006.
-En data 13 d'abril de 2006 la tècnica municipal va constatar que no s'havien complert les prescripcions establertes per la ponència ambiental municipal i per l'ordre de cessament de 24 de març.
-En la mateixa data es va dur a terme el precinte de l'activitat disposat per resolució de data 24 de març de 2006.
-En data 25 d'abril l'actora va presentar nova documentació.
-En data 2 de maig la recurrent va demanar novament l'aixecament de l'ordre de suspensió i la pràctica dels amidaments requerits.
-En data 5 de maig el gerent del districte va aixecar provisionalment el precinte de l'activitat als efectes de la realització d'una prova d'aïllament acústic que pugui garantir tècnicament el correcte funcionament del local i l'emissió de la certificació per part d'una entitat tècnica de control.
-En data 11 de maig l'actora va presentar nou escrit demanant l'aixecament de les mides cautelars. Hom va aportar l'informe de mesura elaborat per l'entitat ambiental de control EAC 006-02 relativa als mesuraments duts a terme en data 6 de maig de 2006 entre les 22 i les 2 hores, amb el resultat d'uns valors d'aïllament superiors als exigits a la NBE-CA- 88, i uns valors d'immissió a l'habitatge de referència de 35'6 dBA al saló i 34 dBA al dormitori, un cop aplicats els índex de correcció K1 i K3, amb el resultat que els nivells de soroll comprovats no acompleixen els valors guia establerts a l'ordenança general del medi ambient urbà.
-En data 20 de juny el gerent va acordar de nou el desprecintament puntual de l'activitat per tal de facilitar els amidaments. Consta que en data 22 de juny els veïns es van negar en presencia d'un tècnic municipal a permetre un nou amidament.
-En data 28 de juny de 2006 i a la vista de la documentació aportada, l'inspector municipal va proposar el desprecinte provisional de l'activitat condicionat a l'aportació de les mesures osmomètriques quan sigui posible la seva pràctica.
-En data 30 de juny el gerent del districte va resoldre desprecintar provisionalment l'activitat de referència.
-En data 12 de juliol l'actora va demanar l'adopció de les mides necessàries per dur a terme la medició de l'aïllament acústic.
-En data 29 de setembre de 2006 l'actora va requerir formalment a l'Ajuntament de Barcelona per tal que aixequés la mesura cautelar.
-En data 9 d'octubre de 2006 la lletrada del departament de llicències del districte de l'Eixample va informar en el sentit de mantenir les actuacions portades a terme.
-Consta a les actuacions un informe elaborat en data 10 d'octubre de 2006 per l'entitat "Strengths" a encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona sobre els mesuraments del nivell de soroll provinent de l'activitat al domicili de referència, amb el resultat d'un valor de 37'5 dBA, per sobre del límit de 30 dBA aplicable al dormitori.
-En data de 10 de novembre de 2006 el gerent del districte va disposar el precinte del local.


FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- OBJECTE DEL PROCÉS
En primer lloc convé delimitar de forma precisa l'objecte d'aquest recurs. En efecte, l'actora planteja aquesta acció com una reacció a tot el procés de clausura que ha patit l'activitat que desplega, un procés que es va iniciar amb la mida cautelar de tancament adoptada en data 28 de juliol de 2005 juntament amb un requeriment de legalització de l'activitat, que posteriorment es va reiterar en data 24 de març de 2006, un cop concedida ja la llicència ambiental inicial, i que ha continuat i continua encara ara en una successió continuada d'actuacions.
En aquest context l'actora qüestiona la clausura provisional de l'activitat. Consta, però que la clausura va ser imposada per resolució de 24 de març de 2006, i resulta que aquesta resolució ha estat objecte d'un recurs jurisdiccional que es tramita o s'ha tramitat davant el Jutjat Contenciós Administratiu nº 4 de Barcelona, de manera q'aquest recurs s'haurà de limitar en tot cas a les actuacions posteriors a aquesta resolució, això és, al manteniment de la suspensió i el precinte de l'activitat després que l'actora hagués presentat la documentació i les successives peticions d'aixecament de la mateixa, doncs la mida de suspensió en si mateixa està bé en situació de litispendència si el procés esmentat no ha finalitzat, be en situació de cosa jutjada si ja s'ha dictat sentencia ferma.
A partir d'aquest plantejament es poden descartar ja les al·legacions d'indefensió o d'il·legalitat que l'actora refereix a aquesta resolució de 24 de març de 2006 i a les actuacions prèvies a la mateixa; i també les actuacions posteriors a la interposició d'aquest recurs, que no ha estat objecte d'ampliació.
En un segon ordre de coses, segons que es desprèn de la fonamentació de l'escrit d'interposició aquest recurs s'adreça contra la inactivitat administrativa (article 32.1 de la Llei 29/98) i una actuació material en via de fet q'es considera contrària a dret (article 32.2 del mateix text legal). Posteriorment a la petició formal que consta al mateix escrit d'interposició es concreta que l'acció s'exercita contra "la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho en resolución de fecha 9.10.2006". Finalment, la pretensió que es formula a l'escrit de demanda consisteix en l'anul·lació de la resolució impugnada i que es declari l'aixecament de la mida cautelar per considerar-la desproporcionada i inadequada i que s'estableixin les mides necessàries per tal que es practiqui de forma immediata una nova medició de sorolls.
Així doncs, hi ha una notable confusió en l'objecte del procés, doncs s'inicia l'escrit d'interposició amb un plantejament contradictori en què s'impugna simultàniament una inactivitat material i alhora una via de fet. Una via de fet que és justament el contrari a la inactivitat: una activitat material sense cobertura jurídica. Val a dir q'aquest plantejament inicial ha de ser descartat, doncs l'expedient administratiu és indicatiu de la constant activitat jurídica i material desplegada per l'Ajuntament des de l'inici de les actuacions. Si al que es refereix l'actora és a la manca de realització d'un amidament de sorolls que permeti tenir per complimentada la comprovació inicial, cal remarcar que a la llicència ambiental atorgada en el seu moment es feia referència a la documentació i controls que calia aportar per la posta en marxa de l'activitat, i tant una, com altres els ha d'aportar l'actora, bé elaborant·les directament bé a través d'una entitat col·laboradora de l'administració degudament acreditada, com d'altra banda preveu l'article 80 del Decret 136/99 de desplegament de la Llei 3/98 d'intervenció integral de l'administració ambiental i també els articles 75 i 76 de l'ordenança municipal del mateix nom. Per tant, no hi ha pròpiament una activitat material de l'administració que resulti obligada en els termes de l'article 29.1 de la Llei jurisdiccional i que pugui donar lloc a un recurs per inactivitat, doncs el que pertoca a l'Ajuntament no és sinó en tot cas la mera comprovació de la suficiència de la documentació aportada per l'actora. En aquest sentit, de la relació de fets provats es desprèn una constant activitat municipal no ja de comprovació de la documentació aportada per l'actora sinó fins i tot duent a terme pel seu compte controls de nivell de soroll. En aquesta línia, i entre altres, cal esmentar els informes tècnics de 13 d'abril i 9 d'octubre de 2006, els aixecaments puntuals del precinte de dates 5 de maig i 20 de juny, i l'aixecament provisional del precinte que el gerent va disposar de 30 de juny. Val a dir que l'informe aportat per l'actora en data 11 de maig posava de manifest un nivell de sorolls superior al permès, de forma que no podia constituir una base per exigir la plena posta en marxa de l'activitat, i en el mateix sentit es van pronunciar els informes de 17 de febrer, 10 de març i 10 d'octubre encarregats per l'Ajuntament. En conseqüència, no es pot imputar a l'Ajuntament una inactivitat en allò que li pertoca, que és la comprovació de les condicions imposades a la llicència i singularment el nivell d'aïllament acústic del local.
Així doncs, caldrà referir en tot cas aquest recurs al que l'actora anomena resolució de data 9.10.2006, però la cosa millora doncs resulta que aquesta no és pròpiament una resolució sinó un informe emès per la lletrada del departament de llicències i inspecció, informe mitjançant el qual analitza les al·legacions plantejades el 29 de setembre anterior per l'actora i que és un simple acte de tràmit, i tampoc no es pot considerar que aquesta petició de 29 de setembre hagués estat desestimada per silenci administratiu quan en data 27 d'octubre es va interposar aquest recurs jurisdiccional.
Així doncs, moltes són les orientacions amb les que es va plantejar inicialment aquest recurs, però en totes elles resulta difícil encaixar l'acció.
Finalment, cal remarcar que el present recurs es planteja com un procés especial en defensa dels drets i llibertats fonamentals. Un tipus de recurs que certament suposa uns avantatges innegables derivats de la sumarietat i preferència que la llei disposa pel procés d'empara judicial. Ara bé, aquesta modalitat d'impugnació comporta també desavantatges com ara el fet que queda limitada a la constatació d'infraccions dels drets i llibertats fonamentals a que fa esment l'article 53.2 de la Constitució Espanyola. Certament l'article 121.2 de la Llei jurisdiccional preveu que en el procés i en la subsegüent sentència s'haurà d'analitzar l'eventual violació de la legalitat ordinària, però aquesta anàlisi és purament instrumental i el recurs tan sols pot prosperar si finalment es constata la violació d'un dret o llibertat fonamental.
Doncs bé, l'actora esmenta a l'escrit d'interposició una profusió de drets que entén violats per la resolució impugnada. En aquest sentit, s'invoca el dret a la integritat moral, a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (article 15 i 18 CE), la protecció judicial de drets sense indefensió (article 24 CE) i el principi de legalitat en matèria infractora, en el sentit que ningú no pot ser condemnat per infraccions o sancions que no constitueixen prèviament infracció (article 25.1 CE), a més del dret a la igualtat (article 10 i 14 CE).
Doncs bé, ja d'entrada cal desestimar alguna de les violacions citades, doncs l'actora senzillament es limita a la invocació formal del dret constitucional sense argumentar ni tan sols mínimament en que consisteix la infracció que s'al·lega o de quina forma s'ha afectat el dret en qüestió. Així succeeix amb el dret a la integritat moral, a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (articles 15 i 18 CE).
També cal destacar les al·legacions de mera legalitat ordinària que l'actora formula i que no vincula a algun dels drets i llibertats fonamentals invocats. Així succeeix amb l'al·legació de manca de fonament, idoneïtat i proporcionalitat del manteniment de la clausura un cop efectuades les obres d'insonorització; o amb les incorreccions imputables a l'amidament dut a terme el 10 de març de 2006, per manca de rang idoni de l'aparell utilitzat o d'adequació del micròfon emprat, o com de la seva col·locació en el moment dels amidaments.


SEGON.- SOBRE LA NATURALESA NO SANCIONADORA DE L'ACTUACIÓ IMPUGNADA
L'actora vincula bona part de les seves al·legacions a la infracció dels articles 24 i 25 de la Constitució Espanyola, entenent que estem davant d'una actuació sancionadora que no respecta les garanties que es dedueixen d'aquests preceptes, En aquest sentit esmenta la vulneració del dret de defensa, doncs entén que la suspensió acordada en el seu moment constitueix una sanció de pla, amb infracció en bloc de les garanties inherents al règim sancionador, com ara el dret de defensa i la presumpció d'innocència, i afegeix la impossibilitat d'efectuar al·legacions respecte la medició duta a terme el març de 2006, o la vulneració del dret a la legalitat sancionadora, essent així que resultaria aplicable al cas la Llei 16/2002 que qualifica els excessos de soroll comprovats com una infracció lleu en no superar-se el màxim de cinc unitats d'excés sobre el nivell guia.
Ja s'ha avançat que en la mida que aquestes imputacions es refereixen a actuacions anteriors a la resolució de cessament de l'activitat de 24 de març de 2006 o a aquesta mateixa resolució, no poden ser objecte d'aquest procés si hi ha un recurs jurisdiccional específicament interposat contra aquesta resolució. Però és que, a banda, cal remarcar que no estem davant d'un procediment sancionador sinó davant d'un procediment de legalització de l'activitat, primer, i de comprovació de les condicions imposades en la llicència, després. En efecte, consta que en data 18 d'octubre de 2005 el gerent del Districte va concedir a la recurrent llicència ambiental per a l'activitat de referència amb la condició de complir les mides correctores que s'estableixen i d'acreditat en el moment del control inicial aquestes condicions. La suspensió de l'activitat respon formalment el fet que en opinió municipal l'actora no havia acomplert aquesta càrrega. En aquest sentit, els articles 74 i 77 de l'ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'administració ambiental de Barcelona -ordenança que està en la lògica de la Llei 3/98 del mateix nom i el reglament aprovat per Decret 136/99- preveu que desprès de la llicència hi ha un període de posta en marxa que és previ a l'inici de l'activitat, període en el que s'ha de dur a terme el control inicial i sense el qual no hi ha habilitació per l'exercici de l'activitat. Una previsió que té plena cobertura en l'article 43 de la Llei 3/98.
En definitiva, no estem davant d'un manteniment del precinte que pugui ser considerat com una sanció, sinó davant d'una suspensió acordada en el marc del control inicial de la llicència ambiental, de forma que no són invocables al cas les garanties pròpies del procediment sancionador, ni els eventuals irregularitats que es puguin produir són susceptibles d'encaix en els articles 24 i 25 de la Constitució Espanyola. En aquest darrer sentit, la sentència del Tribunal Constitucional nº 42/1989 de 16 de febrer de 1989 argumenta el següent " ...las garantías del art. 24 CE, referidas a la tutela judicial efectiva, no pueden trasladarse sin más a las actuaciones administrativas, salvo que éstas tengan una naturaleza sancionadora equivalente materialmente a las actuaciones propiamente penales. En los demás casos, en los que ha de encuadrarse la expropiación que nos ocupa, la defensa de los derechos e intereses legítimos en el procedimiento administrativo es una cuestión que ha de resolverse por los órganos de la jurisdicción competente en aplicación de las leyes.".
Per tant, no es pot constatar la vulneració dels drets fonamentals establerts als articles 24 i 25 de la Constitució, doncs no estem en aquest cas davant d'una actuació sancionadora.


TERCER.- SOBRE EL PRINCIPI D'IGUALTAT
Resta finalment l'al·legació referida a la vulneració del dret a la igualtat, al·legació que la recurrent fonamenta en el fet que l'Ajuntament no ha actuat de la mateixa manera en altres supòsits, això és, que no ha clausurat altres activitats que incompleixen les condicions de la llicència.
Tanmateix, aquesta és una al·legació genèrica. L'actora no acredita ni tan sols esmenta quines altres activitats han rebut un tracte diferent per part de l'Ajuntament. Certament, la Constitució imposa una pauta de tracte igual als ciutadans, de forma que a la mateixa situació ha de respondre el mateix comportament per part dels poders públics. Ara bé, per constatar un tracte desigual el primer que cal és acreditar o al menys argumentar una situació homogènia que hagi rebut el tracte desigual que s'invoca, de forma que resulta indispensable aportar un terme de comparació. En paraules de la sentència de Tribunal Constitucional nº 112/2006, "dos son, por tanto, los requisitos para que se pueda apreciar una vulneración del principio de igualdad ante la ley. En primer lugar, como hemos dicho en la STC 138/2005, de 26 de mayo, FJ 3, ha de comprobarse siempre, de un lado que, como consecuencia de la medida normativa cuestionada, se haya introducido directa o indirectamente una diferencia de trato entre grupos o categorías de personas (STC 181/2000, de 29 de junio, FJ 10) y, de otro, que las situaciones subjetivas que quieran traerse a la comparación sean, efectivamente, homogéneas o equiparables, es decir, que el término de comparación no resulte arbitrario o caprichoso (SSTC 148/1986, de 25 de noviembre, FJ 6, ó 1/2001, de 15 de enero, FJ 3). Sólo una vez verificado uno y otro presupuesto resulta procedente entrar a determinar la licitud constitucional de la diferencia contenida en la norma (STC 200/2001, de 4 de octubre, FJ 5). Así pues "el juicio de igualdad ex art. 14 CE exige la identidad de los supuestos fácticos que se pretenden comparar, pues lo que se deriva del citado precepto es el derecho a que supuestos de hecho sustancialmente iguales sean tratados idénticamente en sus consecuencias jurídicas" (SSTC 212/1993, de 28 de junio, FJ 6; y 80/1994, de 13 de marzo, FJ 5, entre otras). Por ello toda alegación del derecho fundamental a la igualdad precisa para su verificación un tertium comparationis frente al que la desigualdad se produzca."
Per tant, en el cas que ens ocupa falla ja d'entrada la primera premissa, que és la d'aportar un terme de comparació, és a dir, una situació substancialment similar que tanmateix hagi rebut un tracte diferent per part de l'Administració, sense que valgui a l'efecte una generalització con la que formula la recurrent.
Però és que, a banda, encara que en efecte s'hagués aportat el cas d'una activitat que trobant-se en la situació de l'actora, no hagués merescut la suspensió de la mateixa i el precinte del local, la invocació del principi d'igualtat tampoc no seria vàlida si resulta que legalment és procedent la suspensió d'activitats per aquest supòsit, doncs el principi d'igualtat no empara un resultat il·legal. Novament en paraules del Tribunal Constitucional, "no existe un derecho a la igualdad en la ilegalidad" (TC 2ª sentència núm. 78/1997 de 21 d'abril de 1997).

Atesos els preceptes legals esmentats i els altres que són d'aplicació,

DECIDEIXO: Desestimar el recurs interposat per INSTITUTO EUROPEO DE FINANZAS S.L. contra "la actuación del Ayuntamiento de Barcelona en vía de hecho en resolución de fecha 9.10.2006".
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació de conformitat amb allò que preveu l'article 81 de la Llei jurisdiccional.

Uniu un testimoniatge d'aquesta Sentència a les actuacions.

Així ho pronuncio, ho mano i o signo.


PUBLICACIÓ.- Faig constar que avui el magistrat jutge ha llegit i publicat aquesta Sentència en audiència pública. En dono fe.