  | Plaça
Regomir, 3, pral. 1a. 08002 Barcelona Tels. 93 319 53 46 656 39 82 24 accca@sorolls.org atención al público: todos los miércoles, de 19 a 21 h |
|
Se encuentra en... ASESORÍA JURÍDICA documentos
Asesoría Técnica Acústica Gabinete Psicològico Consulta Médica | El ruido es una de las manifestaciones de agresión al medio ambiente y a la salud de las personas (sentencia del Tribunal Supremo, de 24 de febrero de 2003, Sala Segunda (Penal) Caso Chapó) | |
|
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU BARCELONA Recurs:
Procediment: recurs ordinari
Barcelona, a catorze de juliol de dos mil tres D...., magistrat jutge del Jutjat Contenciós Administratiu nº ... de la província de Barcelona, he vist el judici promogut per la Comunitat de Propietaris de ... representada per la procuradora ... contra l'Ajuntament de Barcelona representat per ... ANTECEDENTS PRIMER. El dia 23 de febrer de 2001 va tenir entrada en aquest Jutjat Contenciós Administratiu l'escrit d'interposició del present recurs. En data 21 de setembre de 2001 l'actora va presentar escrit de demanda en el que va demanar que es dicti sentència que anul·li i deixi sense efecte els actes recorreguts tot condemnant a l'Ajuntament a decretar la clausura del supermercat instal·lat als baixos de l'immoble per incompliment de les condicions inherents a la llicència i de l'Ordenança Reguladora del Medi Ambient i a adoptar les mides per fer efectiva aquesta clausura. Les anteriors pretensions es fonamenten en el fet que el funcionament de l'establiment esmentat provoca molèsties que superen allò admès legalment. SEGON. En data 22 de novembre de 2001 la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en la que, després d'al·legar els fets i els fonaments del drets que va entendre procedents, va sol·licitar la declaració d'inadmissibilitat d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació. En data 9 de gener de 2002 la representació de l'entitat ... compareguda en qualitat de codemandada, va formular contestació a la demanda en la que, després d'al·legar els fets i els fonaments de dret que va entendre procedents, va sol·licitar la desestimació Sra. ... en el que es deixa constància de la medició realitzada en data 23 d'octubre de 2000, que dona com a resultat un soroll ponderat de 31.9 dBA al pis 1er. 1ª amb un excés de 1,9 dBA en horari nocturn, mentre que el nivell de fibracions és conforme als màxims permesos a l'ordenança. TERCER.
En el ram de prova d'aquest procés ha emès informe el
Sr. ..., enginyer industrial i perit de designació judicial,
que constata els següents extrems en la peritació duta a
terme en data 28 d'octubre de 2002. FONAMENT DE DRET PRIMER. Planteja la representació de l'Administració demandada la declaració d'inadmissibilitat d'aquest recurs en la mida que les pretensions que l'actora formula a l'escrit de demanda no van ser prèviament plantejades en via administrativa. Segons que consta a l'escrit d'interposició d'aquest recurs, el que es recorre és la manca de resolució o la desestimació per silenci de les denúncies presentades en el seu moment respecto els sorolls i molèsties generats per l'activitat de supermercat que hi ha als baixos de l'edifici, o més concretament, pel grup de fred instal·lat. El que es demanava a les denúncies era la correcció de les molèsties i la supressió de l'activitat mentre tant. La pretensió que es planteja a l'escrit de demanda es d'anul·lacions de les resolucions impugnades i la condemna a l'Ajuntament a decretar la clausura de l'activitat per incompliment de les condicions fixades a la llicència. Aquesta pretensió delimita ja l'objecte d'aquest recurs al control de l'activitat en el seu funcionament actual, i no a la llicència atorgada en el seu moment, que ni ha estat objecte inicial del recurs, ni queda afectada per la pretensió que es formula. Ara bé, un cop delimitat l'objecte del recurs -la desestimació presumpta de les denúncies i la inactivitat administrativa al respecte- no s'aprecia cap desviació processal ni tampoc la incorporació de pretensions que no hagin estat objecte de plantejament en via administrativa, doncs les denúncies presentades inicialment i tramitades en via administrativa són ben clares en el sentit de demanar la reacció municipal legalment prevista a l'efecte, que és la d'investigar les molèsties denunciades, ordenar les mides correctores adients i, en el seu cas, la clausura de l'activitat temporalment o definitivament si fos el cas (article 250.6 de l'Ordenança General del Medi Ambient Urbà). Per tant, el mer fet de plantejar la denúncia ja suposava la necessitat que l'Ajuntament inspeccionés l'activitat i ordenés les correccions corresponents amb tancament provisional de l'activitat -que és el que es demana en via jurisdiccional- encara que no es fes a la denúncia cap precisió en aquest sentit, però és que en aquest cas, a les denúncies es va demanar expressament la correcció de les molèsties i el cessament de l'activitat, de forma que és clar que no hi ha cap situació de desviació processal ni es plantegen pretensions no expressades en via administrativa. SEGON. Segons ha quedat acreditat, a la llicència atorgada en data 12 d'abril de 2000 es van incorporar un seguit de condicions respecte els focus de fred i calor, el respecte als límits de vibració i sorolls i els condicions d'expulsió de l'aire del sistema de ventilació, condicions que són expressió d'allò previst a la normativa d'aplicació, particularment a l'Ordenança General del Medi Ambient Urbà. No hi ha dubte sobre la submissió de l'activitat autoritzada a les condicions ambientals que es desprenen de la legislació i de l'Ordenança esmentada, no sls pel fet que la llicència d'activitats és una llicència operativa o de tracte successiu que comporta el deure d'adaptació a la legislació aplicable en cada moment (article 74.1 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis aprovat per Decret 179/95 i sentència del Tribunal Suprem de 26 de març de 2001), sinó també pel fet que les condicions de respecte ambiental estaven en aquest cas incorporades a la pròpia llicència. Un deure de respecte a la legalitat vigent que comporta els consegüent poder de policia de l'Administració (art. 74.1 ROASEL), que no sols pot sinó que està obligada a verificar que hom compleixi les condicions de funcionament de l'activitat i a reaccionar en conseqüència. En efecte, en el cas que es comprovi que l'activitat es desplega amb infracció dels límits i condicions legalment exigibles, l'Administració ha de requerir formalment la correcció de les mateixes atorgant un termini prudencial a l'efecte, llevat que hom constati "el risc d'una afecció greu del medi ambient, la seguretat o la salut de les persones", situació en la que l'article 53 de la Llei 3/98 contempla la possibilitat de declarar la suspensió immediata de les activitats. Llevat d'aquest cas, els principis de proporcionalitat i favor libertatis imposen que abans de la suspensió de l'activitat es concedeixi aquesta possibilitat de correcció voluntària de les anomalies (sentències del Tribunal Suprem 11-10-2000 i de 21-09-2000, i l'article 3.2 del Decret 179/95). En el present cas els veïns van plantejar determinades denúncies sobre molèsties per sorolls i olors, el que va comportar unes primeres inspeccions realitzades per la Guàrdia urbana en dates 13 i 17 de setembre de 2000, i una posterior de 5 d'octubre. En totes aquestes inspeccions així com en les medicions aportades per l'actora de dates 25 d'octubre de 2000 i 5 i 31 de juliol de 2001, es constata un excés del màxim previst pel que fa a sorolls, que és de 30 dBA en ambient nocturn pels dormitoris, 35 dBA a les sales d'estar, i 40 DbA a les zones de servei (article 45.3 i Annex II.1 de l'Ordenança General del Medi Ambient Urbà), així com molèsties per olors. Aquesta primera constatació va portar a un primer requeriment cursat al titular de l'activitat en data 28 de novembre de 2000, que es va reiterar en data 5 de juliol de 2001 segons que acredita el secretari municipal en el ram de prova. Tanmateix, l'activitat continua ultrapassant hores d'ara el màxim previst, doncs al dictamen pericial emès en aquest procés s'ha comprovat que en data 28 d'octubre de 2002 es continuava apreciant molèsties per olors, un increment d'un grau en la temperatura al nivell del primer pis i un excés de soroll entre 4,2 i 6,8 dBA als dormitoris del primer pis. Aixi doncs, es ben cert que la denúncia va comportar una primera reacció municipal quant la investigació i el posterior requeriment al titular de l'activitat tot complint les previsions dels articles 251 i 250.6 de l'Ordenança esmentada, però no es menys cert que a partir dels requeriments esmentats l'Ajuntament no ha actuat en conseqüència disposant la clausura de l'activitat un cop comprovat que no s'han dut a terme les mides correctores adients per tal de garantir que l'activitat no ultrapassi els límits màxims previstos respecte les emissions ambi8entals. En aquest context, no es pot acceptar la pretensió referida a l'anul·lació de les resolucions municipals, doncs consta que l'Ajuntament va actuar correctament en investigar des denúncies presentades i en resoldre en conseqüència tot requerint la correcció de les anomalies comprovades. Ara bé, cal estimar aquest recurs en el sentit de condemnar a l'Ajuntament demandat a executar els seus propis actes executant subsidiàriament la clausura de l'activitat mentre que no es garanteixi el respecte als màxims legalment previstos quant la immissió d'olors, temperatura i sorolls. Vistos els preceptes legals citats i els altres que resulten d'aplicació, DECIDEIXO: Que es el meu deure estimar i estimo parcialment aquest recurs i tot condemnant a l'Ajuntament demandat a executar subsidiàriament la clausura de l'activitat de referència mentre que no es garanteixi el respecte als màxims legalment previstos quant la immissió d'olors, temperatura i sorolls. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació de conformitat amb allò que preveu l'article 81 de la Llei jurisdiccional. Ho pronuncio, mano i signo
|
