Dimecres, 13 d'abril de 2005
L'actualitat local al teu abast


 
Cercador:

Cada divendres

Especials

El món en fotos
Receptes d'arreu del món
Rutes per Catalunya
Calaix de lletres
Veure tots

laMalla.net
Què és?
Publica a laMalla
L'Equip
Software

Almanac
Avui és:
Sant Hermenegild
Tal dia com avui:
1906 - Neix el poeta i dramaturg irlandès Samuel Beckett
Per reflexionar:
Quan algú diu "teòricament", vol dir "realment no". - Dave Parnas





 MEDI AMBIENT  |  GENT GRAN  |  EDUCACIÓ  |  SALUT  |  JOVES  |  DRETS HUMANS  |  TURISME 
 Opinió  |  Danys mediambientals  |  Sostenibilitat  |  Fauna 
Molt soroll per a no res
Albert Punsola
El conductor que es passeja pel centre de la ciutat, tot exhibint el tuning del seu vehicle amb els vidres tintats i un volum de música audible a tot el primer terç del passeig de Gràcia, es pensa que és una persona molt important. El fet que la majoria de la gent cregui que és simplement un imbècil, no l'afecta per res ni serveix per modificar el volum de la seva música. No ens precipitem, però, en convertir-lo en boc expiatori sense pensar més a fons en el que està succeint. Per fer-ho necessitem marxar 40 quilòmetres fora de la ciutat fins arribar a una tranquil·la urbanització de casetes amb jardí un diumenge a les 10:00 hores. Tranquil·la? Només mitja hora més tard han començat a sonar les màquines tallagespa i altres variants com aquell giny que, amb un soroll enervant, serveix exclusivament per tallar les vores de la gespa allà on limita amb la rocalla. L'educació de classe mitjana-alta no és suficient per evitar que a aquest desconcert se li superposi el so d'un equip de música potent. Per acabar, no hi ha urbanització catalana com cal sense la seva alarma de cotxe que es dispara gairebé sempre en el clímax de la crispació acústica.

Canviem d'escenari, una altra vegada. Tren de rodalies, 8:30 del matí. No es pot seure perquè el vagó està al límit de la seva capacitat; la gent parla alt mentre s'espitja i la megafonia va anunciant les estacions i les correspondències. A una situació de per si opressiva, cal afegir-hi Carmina burana? No és tant pel caràcter nacional-socialista d'aquesta música, que també, però és que realment les delicioses melodies de Rimski Korsakov causen el mateix desassossec. Fins i tot Vivaldi irrita. Si haguéssim de definir la societat actual amb 10 expressions precises, una d'elles hauria de ser fil musical obligatori. La nostra vida no està atemorida pel soroll, a la inversa, la impressió és que tenim por del silenci.

L'omnipresència de la música o de missatges sonors a centres comercials, transports públics o edificis no constitueix un problema diferent del cotxe del passeig de Gràcia o de les màquines tallagespa. Tot té en comú la imposició d'un so per part d'algú -individu o empresa- a la resta de les persones. L'extensió del fenomen s'observa també per la seva ubiqüitat. La ciutat densa ja no és l'únic indret on es manifesta. Es pràcticament impossible escapar de la pol·lució sonora en totes les seves variants i graus, que són molts.

Segons estadístiques de l'OCDE, Espanya és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó. No es vol buscar cap altre explicació que la cultural. Perquè si el soroll forma part de la cultura, no voldrem pas canviar la cultura, que és una expressió lliure i espontània que conté valors atemporals i innegociables? No ens enganyem: una cosa és el soroll de la gralla en una festa popular i una altra, ben diferent, l'expansió de la contaminació acústica a través de l'individualisme insolidari o del markèting.

En aquesta diferència radica el quid de la qüestió. Hi ha sorolls que van lligats necessàriament a activitats determinades ja siguin lúdiques o productives. En aquelles que es produeixen de manera quotidiana prop de zones habitades es pot actuar de diverses maneres. Es pot tractar de mitigar el soroll; es pot substituir el procés per un de menys sorollós o es pot canviar l'activitat de lloc perquè no afecti a la població. Un altre grup molt diferent el configuren tots aquells sorolls innecessaris, és a dir, que no són la conseqüència d'una celebració o d'una activitat establerta, sinó que es generen simplement perquè siguin sentits per algú amb finalitats com a mínim dubtoses.

A mida que s'incrementa la quantitat de decibels ho fa també en general el grau de molèstia a la població. En aquest sentit hi ha molts estudis que han ajudat a objectivar i categoritzar els efectes perniciosos del soroll en la salut. Aquesta objectivació ha estat útil en el desenvolupament de la legislació que tracta específicament el tema del soroll. Tot i així, hi ha un component subjectiu molt important que no pot passar desapercebut. Partint d'una capacitat auditiva similar, hi ha persones que tendeixen a elevar el seu to de veu fins al punt que si l'interlocutor no comparteix aquesta forma d'expressar-se es pot sentir agredit. Si s'atreveix a dir-ho, pot rebre fàcilment una resposta com "perdona, jo parlo normal". No és un exemple hipotètic, aquest problema comunicatiu ha estat remarcat per molts immigrants d'Amèrica Llatina en arribar a Espanya. Aquesta situació es pot fer extensiva a altres aspectes de l'univers sonor com la simultaneïtat. Hi ha persones que no toleren la concurrència de diverses fonts sonores en un mateix moment.

La constatació d'aquest factor subjectiu, a l'igual que succeeix amb la qüestió de les tradicions culturals, no ha de ser un obstacle per frenar l'establiment de normes generals sobre la contaminació acústica. Tot al contrari, precisament la única garantia perquè totes les sensibilitats puguin ser respectades passa per ser ferms a l'hora de legislar.

La Unió Europea ho impulsa des de fa dues dècades normes orientades a limitar els nivells d'emissió sonora de màquines i vehicles i processos industrials. L'any 1996 el Llibre Verd va suposar una intensificació de l'estratègia de lluita contra la contaminació acústica i l'obertura d'un fort debat sobre les prioritats en aquest terreny. A partir d'aquest procés arribem als anys 2000-2002 en què s'aproven tres directives; una primera sobre harmonització de legislacions nacionals en màquines d'ús a l'aire lliure; una segona sobre el soroll als aeroports de la Unió i una tercera centrada en l'avaluació i gestió del soroll ambiental.

Segons dades de la mateixa Unió Europea, el 20% dels ciutadans d'aquest àmbit -uns 80 milions de persones- estan exposats a nivells de soroll considerats inacceptables pels experts. La situació és greu si tenim en compte que el soroll causat pels automòbils s'ha reduït en un 85% des del 1970. Això significa que, malgrat els avenços tecnològics, que han propiciat aquestes reduccions, en el còmput global el soroll s'ha incrementat per tot arreu. El motiu no pot ser altre que s'han multiplicat les fonts emissores.

L'Estat espanyol va aprovar la seva llei contra el soroll el 2003 i Catalunya, un any abans, el 2002. La llei catalana diu en el seu article 21 que correspon als Ajuntaments, o altres poders locals, establir les ordenances reguladores de les emissions acústiques. I en l'article 27 els atribueix, igualment, la capacitat d'inspecció. El text parla de diverses fonts emissores i cita explícitament els ciclomotors. Més endavant, en la seva disposició addicional cinquena, diu que el govern de la Generalitat prendrà mesures per evitar la venda d'estris que produeixin una elevació del nivell de soroll. Com és possible aleshores que avui, any 2005, les motos trucades circulin amb total impunitat pels nostres municipis? És clar, que la tendència a la tolerància zero cap a la qual caminen pel que fa a la velocitat no engloba la contaminació acústica.

Definitivament el soroll és una qüestió cultural però no en un sentit identitari o tradicional sinó de cultura social contemporània. És cert que part de la societat se sent molesta pel soroll però també és veritat que una altra part el té, o bé com un factor positiu vinculat al lleure i a un vitalisme sense límits, o bé com un tema sobre el qual no cal exagerar gaire perquè "som així". I si no mirem el que passa a Barcelona amb la col·lisió continuada entre el dret a la diversió i el dret al descans. També és cultura contemporània en el sentit que representa la pitjor cara d'un individualisme que no manifesta cap mena d'empatia per la resta dels individus a no ser que visquin com a mínim a 5,000 km de distància. Es curiós que els experts hagin constatat que amb nivells elevats de soroll, l'instint natural d'ajuda entre les persones tendeixi a minvar o fins i tot a desaparèixer.

L'efectivitat de les lleis està vinculada a la realitat social en la qual s'inscriuen. D'això no cal concloure que les lleis són equivocades o que la societat és inamovible sinó més aviat que cal treballar en la divulgació per estimular la reflexió. Es lloable que en els darrers anys s'hagin construït pantalles acústiques, s'hagi estès l'asfalt sonoreductor o s'hagin monitoritzat les diferents zones de les ciutats, però les solucions tècniques són només una part. L'altra part passa per fer entendre que només es possible exercir els drets amb una elevada exigència sobre els deures. I aquesta no és la situació en què vivim ara.

Article cedit per la revista digital Sostenible.
 
Publicat  12/4/2005 - 16:13h
Veure opinions d'altres notícies
Vols afegir el teu comentari a la notícia?
Agraïm les opinions i demanem que mantinguin l'educació
i el respecte als altres. En cas que no sigui així, laMalla.net
es reserva el dret a esborrar-les.
 
     
Nom:


   
 
Últimes notícies d'aquesta secció
Risc, tsunami, Kyoto
La Ribera es lamenta
Kyoto, més a prop
   portada Medi Ambient
 portada principal


© laMalla.net 2005|Es permet la reproducció sempre que se citi clarament la font|
... més enquestes