|
|
|
11/01/04
|
QUADERN DE CIUTAT
Lluís-Anton Baulenas
Tips de soroll
L a discussió sobre
la qualitat del silenci, i per tant del soroll, en una ciutat com
Barcelona és contínua. No és cap novetat. Ja fa uns quants anys que
l'Ajuntament subvenciona la instal·lació de finestres amb doble vidre a
tothom que ho sol·liciti. I que elabora un mapa del soroll generat per la
ciutat per tal d'organitzar-la més harmònicament. I de manera més
coherent: ¿És normal i just que els habitants de l'àrea del Mercat del
Ninot hagin de suportar la pressió de viure al costat de la caserna més
important dels bombers i de l'Hospital Clínic? Entre els uns i els altres,
les sirenes hi sonen durant vint-i-quatre hores a una freqüència que
sorprendria més d'un ciutadà. Tot i amb això, s'aguanta. Però el més
curiós és la decisió presa ja fa temps per les autoritats del metro
d'incloure missatges sonors i televisors en funcionament a les andanes.
Des del primer dia, totes les opinions que han sorgit sobre el tema són
contràries. Una de dues, o bé els que hi estan a favor, els que en
gaudeixen, no diuen res per por que els ho retirin o bé no hi ha ningú que
li agradi. Hi ha usuaris veritablement irritats, molt
irritats.
Qualifiquen de tortura insuportable, d'escombraria
sonora, d'agressió personal, la situació. La megafonia no para d'emetre
sons. On són els ecosocialistes de l'Ajuntament? La majoria de la gent, al
metro, va a la seva. Pensa en les seves coses. Si parla amb algun amic o
company, la pol·lució sonora ambiental provoca l'efecte discoteca. És un
efecte bola de neu consistent que cadascú, donat el soroll ja preexistent,
cada vegada crida més per fer-se sentir fins que arriba un moment que no
te n'adones i t'estàs expressant a crits. Després hi ha la qüestió de la
qualitat auditiva. Encara no s'ha inventat el sistema d'altaveus que
permeti sonoritzar d'una manera decent grans superfícies obertes, a menys
que t'hi gastis un dineral. La prova en són els grans recitals musicals,
tant si són dintre un palau d'esports, com en un estadi de futbol o enmig
d'un camp d'alfals. Els professionals tenen molta cura de la
sonorització.
Cada espai és diferent i demana un estudi particular
per aplicar-hi la millor solució. Això, evidentment, encara no se sap, pel
que sembla, als aeroports, a les estacions de tren o a les andanes del
metro. A més, els ciutadans que ho pateixen no tenen cap esperança de
canvi.
La contaminació sonora nadalenca pot arribar a ser molt
greu. La botiga que sense dir res a ningú, amb nocturnitat i traïdoria,
instal·la un altaveu per deixar anar cançons de nadal durant tot el dia
provoca una reacció de ràbia directament proporcional en el veí del
principal, que té el balcó damunt de la botiga. Vénen ganes de fer alguna
malvestat. Però tothom sap que la situació durarà el temps just de les
festes. I que després tot tornarà a la normalitat. En el cas del metro,
no. La situació no té data de caducitat. Crida molt l'atenció perquè des
del primer dia les veus desesperades dels usuaris demanant socors han
estat contínues. Les cartes al director dels diaris denoten crispació
barrejada amb impotència. S'ho prenen com una tortura més. D'aquí aquesta
demanda, una més, aprofitant l'any nou: volem ambient sonor saludable al
metro. De cara a l'arribada dels visitants foranis prevista per al Fòrum
2004, demanem un cop més que revisin aquesta qüestió. La qualitat del
soroll ambiental és una de les assignatures pendents de la nostra ciutat.
Tots els turistes ho comenten. Si el nivell exterior, segons com, és
difícilment suportable, ara resulta que l'interior, al metro, també
t'agredeix. I que consti que som conscients que qüestions com aquesta
tenen gent a favor. Encara recordem la campanya de l'Ajuntament, no fa
gaire, recordant que es regalaven els adhesius de Propaganda comercial,
no, gràcies per en ganxar-los al portal. Doncs bé, no tothom hi estava
a favor. Molts veïns, sobretot gent gran, volien continuar rebent
propaganda perquè deien que així, donat que mai ningú no els enviava res,
se sentien més acompanyats. Doncs bé, si cal, que els dels TMB organitzin
un referèndum. N'acceptaríem democràticament el resultat. A veure si
surten d'una vegada els partidaris de la porqueria sonora al metro (ja ho
veuen, som parcials). Que es manifestin ara o que callin per sempre. I si
no, perquè no diguin que no fem crítica constructiva, proposem que facin
com en alguns trens, avions o fins i tot gimnasos: la pantalla es veu però
no se sent. I qui vulgui, que amb el bitllet compri uns auriculars.
|