Diari AVUI
Societat
[Enviar l'article per e-mail] [Edició] 11/01/04

QUADERN DE CIUTAT

Lluís-Anton Baulenas

Tips de soroll

L a discussió sobre la qualitat del silenci, i per tant del soroll, en una ciutat com Barcelona és contínua. No és cap novetat. Ja fa uns quants anys que l'Ajuntament subvenciona la instal·lació de finestres amb doble vidre a tothom que ho sol·liciti. I que elabora un mapa del soroll generat per la ciutat per tal d'organitzar-la més harmònicament. I de manera més coherent: ¿És normal i just que els habitants de l'àrea del Mercat del Ninot hagin de suportar la pressió de viure al costat de la caserna més important dels bombers i de l'Hospital Clínic? Entre els uns i els altres, les sirenes hi sonen durant vint-i-quatre hores a una freqüència que sorprendria més d'un ciutadà. Tot i amb això, s'aguanta. Però el més curiós és la decisió presa ja fa temps per les autoritats del metro d'incloure missatges sonors i televisors en funcionament a les andanes. Des del primer dia, totes les opinions que han sorgit sobre el tema són contràries. Una de dues, o bé els que hi estan a favor, els que en gaudeixen, no diuen res per por que els ho retirin o bé no hi ha ningú que li agradi. Hi ha usuaris veritablement irritats, molt irritats.

Qualifiquen de tortura insuportable, d'escombraria sonora, d'agressió personal, la situació. La megafonia no para d'emetre sons. On són els ecosocialistes de l'Ajuntament? La majoria de la gent, al metro, va a la seva. Pensa en les seves coses. Si parla amb algun amic o company, la pol·lució sonora ambiental provoca l'efecte discoteca. És un efecte bola de neu consistent que cadascú, donat el soroll ja preexistent, cada vegada crida més per fer-se sentir fins que arriba un moment que no te n'adones i t'estàs expressant a crits. Després hi ha la qüestió de la qualitat auditiva. Encara no s'ha inventat el sistema d'altaveus que permeti sonoritzar d'una manera decent grans superfícies obertes, a menys que t'hi gastis un dineral. La prova en són els grans recitals musicals, tant si són dintre un palau d'esports, com en un estadi de futbol o enmig d'un camp d'alfals. Els professionals tenen molta cura de la sonorització.

Cada espai és diferent i demana un estudi particular per aplicar-hi la millor solució. Això, evidentment, encara no se sap, pel que sembla, als aeroports, a les estacions de tren o a les andanes del metro. A més, els ciutadans que ho pateixen no tenen cap esperança de canvi.

La contaminació sonora nadalenca pot arribar a ser molt greu. La botiga que sense dir res a ningú, amb nocturnitat i traïdoria, instal·la un altaveu per deixar anar cançons de nadal durant tot el dia provoca una reacció de ràbia directament proporcional en el veí del principal, que té el balcó damunt de la botiga. Vénen ganes de fer alguna malvestat. Però tothom sap que la situació durarà el temps just de les festes. I que després tot tornarà a la normalitat. En el cas del metro, no. La situació no té data de caducitat. Crida molt l'atenció perquè des del primer dia les veus desesperades dels usuaris demanant socors han estat contínues. Les cartes al director dels diaris denoten crispació barrejada amb impotència. S'ho prenen com una tortura més. D'aquí aquesta demanda, una més, aprofitant l'any nou: volem ambient sonor saludable al metro. De cara a l'arribada dels visitants foranis prevista per al Fòrum 2004, demanem un cop més que revisin aquesta qüestió. La qualitat del soroll ambiental és una de les assignatures pendents de la nostra ciutat. Tots els turistes ho comenten. Si el nivell exterior, segons com, és difícilment suportable, ara resulta que l'interior, al metro, també t'agredeix. I que consti que som conscients que qüestions com aquesta tenen gent a favor. Encara recordem la campanya de l'Ajuntament, no fa gaire, recordant que es regalaven els adhesius de Propaganda comercial, no, gràcies per en ganxar-los al portal. Doncs bé, no tothom hi estava a favor. Molts veïns, sobretot gent gran, volien continuar rebent propaganda perquè deien que així, donat que mai ningú no els enviava res, se sentien més acompanyats. Doncs bé, si cal, que els dels TMB organitzin un referèndum. N'acceptaríem democràticament el resultat. A veure si surten d'una vegada els partidaris de la porqueria sonora al metro (ja ho veuen, som parcials). Que es manifestin ara o que callin per sempre. I si no, perquè no diguin que no fem crítica constructiva, proposem que facin com en alguns trens, avions o fins i tot gimnasos: la pantalla es veu però no se sent. I qui vulgui, que amb el bitllet compri uns auriculars.
Botons